EL BLOC DEL DIARI DE VIC

JA SOM UN NOU VALLÈS

2007-07-05T14:30:00.000-07:00

Les darreres setmanes ha sortit a la llum una possible nova infraestructura viària dins el cor de la Plana de Vic, es tractaria d´una carretera que uniria l´Eix Transversal amb l´Eix Vic Olot i que enllaçaria directament Roda de Ter, Manlleu i Torelló.
Noves carreteres, polígons gegantins, zones i més zones urbanitzades... És aquest realment el creixament que necessita la comarca d´Osona? Estem guanyant realment en qualitat de vida amb aquest afany de crèixer i crèixer, amb aquest afany d´anar destruint el territori? Fa uns anys algunes veus ja alertaven de que ens convertiriem en un tercer Vallès, i així s´està produint.
La comarca d´Osona fins ara ha set un lloc agradable per viure-hi, amb un equilibri més o menys proporcional d´espais agrícoles amb espais urbans, amb patrimoni natural i qualitat de vida pels seus habitants. La urbanització total, especialment de la Plana de Vic, convertint-la en una gran ciutat de més de 200.000 habitants és portar-la a la destrucció.
Ja fa un parell d´anys que ens estan mentalitzant amb previsions d´arribar a xifres espectaculars d´habitants, amb el consecuent creixament urbà, viàri, industrial i com no de contaminació, densitat de trànsit i altres problemes que pateixen a l´àrea metropolitana. Les poblacions aproven plans d´urbanisme per encabir fins al 50% més de població en un plaç de vint anys, i sembla que faci gràcia, sembla que sigui senyal de modernitat i de joia, creixer i creixer, però cap a on? D´on la pensen treure tanta gent?, el ritme biològic de la població actual resident a Osona no assenyala aquest creixement en aquest plaç de temps. Serà que ens estan preparant i estan realitzant l´efecte crida per acollir els qui fugen de l´area metropolitana, o que hi han previsions d´una arribada massiva de persones d´altres zones en els propers anys?

DE 0 A 200 KMS/HORA

2007-07-05T14:28:00.000-07:00

No s´atura el reguitzell de víctimes mortals arreu de l´estat, moltes hores a la carretera, inclemències meteorològiques, errades mecàniques, errades humanes, excés de velocitat, alcohol... la veritat és que semblen servir de poc les impactants campanyes de la Direcció General de Trànsit.
Una campanya que estic esperant desde fa temps és que d´una vegada per totes les autoritats de l´estat tinguin la valentia de posar en marxa el tacògraf per a turismes, a l´estil del dels camions, un aparell que enregistrés a tots els vehicles les velocitats punta i altres incidències que avui les noves tecnologies permeten controlar.
Quin problema hi hauria? Potser els fabricants de vehicles es rebotarien? Potser no es vendrien tants cotxes d´alta cilindrada, potser deixaria de ser important que un cotxe arribi als 200 per hora?
Aquesta seria una mesura dura però que podria resultar eficaç, sensors a les carreteres que detectarien el pas del nostre vehicle, aprofitament dels sistemes gps per detectar per on circulem, a quina velocitat ho fem i fins a on podem arribar qualsevol excés exagerat quedaria enregistrat durant dies i a disposicíó de qualsevol control rutinari de policia en la carretera menys pensada. La por als radars quedaria petita davant el que pogues quedar gravat en l´aparell. Malauradament em temo que els interessos comercials dels fabricants priven els governs d´aplicar mesures que podrien ser efectives contra els accidents.

CATASTROFISMES DIRIGITS

2007-07-04T15:26:00.001-07:00

En els darrers anys estem asistint a uns episodis de creació de por col·lectiva que en la majoria de casos sols tenen la fosca intenció d´inclinar l´opinió dels habitants del planeta terra capa on més els convé als qui dirigeixen els destins de la societat mundial.
La famosa i temible epidemia de la grip del pollastre havia d´escampar-se arreu del món i provocar no sé quants milions de morts. Afortunadament de moment aquest daltabaix mundial no s´ha produït, però provablement les grans multinacionals farmacèutiques americanes i europees ja n´hagin tret el seu rendiment econòmic. El famós canvi climàtic que alguns veuen com un cataclisme de moment és pura teoria, no diferenciant el que són alts i baixos en la presència de fenòmens meteorológics extrems del que són canvis climàtics, i el pitjor del cas és que el missatge entra fort. En aquest cas també s´hauria de veure els interessos energètics dels qui “tenen la paella pel mànec” a nivell mundial. Ara ens arriba l´amenaça d´un asteroide que passarà molt aprop de la terra l´any 2029 i que pot impactar el 2036. L’amenaça pot existir, però viurem els propers anys un augment dels pressupostos en investigació espacial i probablement, amb aquesta excusa, nous experiments nuclears per si s´ha de fer explotar l´asteroide abans no arribi a la terra. Es tracta de mentalitzar a la gent. No es tracta de veure fantasmes on no hi són, però tal i com va pasar amb l´excusa de la guerra d´Irak, amb les armes de destrucció massiva, tota informació que s´exten mundialment l´hem d´autofiltrar, sinó, estem a mercè de cap on volen orientar l´opinió els qui més manen al món.

ELS ARBRES A LES CARRETERES

2007-07-04T15:23:00.001-07:00

Les carreteres osonenques tenen exemples clars del que suposa un risc greu per a la conducció. Moltes de les nostres carreteres conserven encara la presència dels populars “plataners”, restes de quan fa dècades les ombres d´aquests espesos arbres era agraïda pels qui anaven en carro, en bicicleta o a peu. Avui en dia la seva presència lluny d´agrair-se suposa un perill.
Amb això no vull dir que s´haigin de tallar, però si que es poden trobar solucions tan simples com la col.locació d´una tanca davant d´ells.
Errors monumentals com el que es va cometre a la carretera de Manlleu a Roda, en que fa dos anys es varen tallar una part dels arbres i es varen instal.lar tanques... curiosament on no hi han arbres, son errors que en bé d´una millor seguretat a les carreteres no es poden cometre. La carretera de Balenyà a Seva, l´entrada a Sant Julià, la carretera de La Gleva a Manlleu i de Manlleu a Roda... i nombroses altres son punt negres a les nostres carreteres, son punts a millorar per evitar víctimes, son punts on amb una mica de sentit comú i poca feina es treuria de sobre un risc potencial pels milers de conductors que a diari les utilitzen. Les carreteres secundaries també mereixen tenir un alt nivell de seguretat.

LA DEFENSA DEL TERRITORI

2007-07-04T14:24:00.001-07:00

Diverses plataformes i organismes que s'oposen a projectes urbanístics i d'infraestructures de la comarca han convocat una manifestació conjunta aquest dissabte a les cinc de la tarda a la rambla del Passeig de Vic. La nova Coordinadora per a la Defensa del Territori agrupa entitats com la Plataforma de Defensa del Torrental, de Calldetenes; Plataforma "No a la MAT"; Grup de Defensa del Ter, Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges, Salvem el Mallol de Sant Hipòlit, Plataforma Salvem les Adoberies, Plataforma Preservem la Guixa-Sentfores i Jovent de Viladrau.
Totes elles en el fons tenen un denominador comú, intentar aturar l´agressió que Osona està patint urbanísticament i defensar que la nostra comarca, la nostra terra, continüi amb la seva fesomia, amb les seves característiques particulars i que no es converteixi en un tercer Vallès, en una continuació del cinturó de Barcelona, que no hi hagi excesiva explotació del sol destinat a habitatge, que els nostres boscos deixin de ser malmesos per carreteres i més carreteres agresives, que la terra dels nostres pagesos pugui continuar sent llaurada, que el patrimoni cultural i arquitectònic sigui respectat, que els polígons que ara creixen aquí i allà ho facin de forma raonada i controlada.... i altres motivacions que cada una de les Plataformes que han crescut i nascut a Osona tenen en la seva particularitat.
En un moment en el que els ciutadans semblen desencisats de la política, neixen arreu de Catalunya plataformes i associacions que agrupen a persones preocupades per temes urbanístics i de medi ambient. El creixement de plataformes es probablement fruit de l´allunyament de la política tradicional dels afers dels habitants de cada territori, una manera de defensar-se, de fer pinya, d´intentar frenar, d´aturar agressions, de defensar la terra, de fer país.

UN 34% DE “PORRETES”

2007-07-04T14:12:00.000-07:00

Un estudi que ha sortit a la llum aquesta setmana assenyala que el 33,9% dels estudiants catalans de Secundària asseguren haver tastat l´haixix, segons una enquesta elaborada el curs 2005-2006. Aquesta xifra suposa un increment respecte a cursos anteriors. L´1,1% declara també haver consumit heroina.
Un dels factors més preocupants es la jove edat mitjana del primer consum, situada als 14,1 anys, peró els experts avisen que tendeix a disminuir.
En aquest estudi es constata que el 63,9% reconeix el consum d´alcohol. L´estudi publicat també adverteix que en el context europeu, alguns d´aquests consums es revelen com a molt elevats, i de fet es probable que Catalunya es trobi entre el països d´Europa amb consums més elevats de cànnavis i extasi.
Es preocupant el creiexement de joves “porretes” amb les seves consecuències de futur, així com també és procupant que un 13% dels conductors morts en accidents a Espanya presentesin senyals d´haver consumit drogues o que un 80% dels bitllets de moneda que circulen a l´estat tinguin petits traços de droga, ja sigui per haver estat utilitzats com a “canuto”, ja sigui per haver estat tocats per traficants i consumidors o ja sigui per haver estat en contacte amb d´altres bitllets contaminats dins els caixers automàtics o a les màquines cobradores d´establiments. Les dades son preocupants i per ara, en el cas per exemple dels conductors, no dona la sensació que es prenguin les mateixes mesures que amb el consum d´alcohol. Cal més mà forta per millorar la seguretat a les carreteres, més controls, més aparells detectors, i evitar que els suicides del volant puguin acabar amb la vida d´innocents i responsables conductors.

ANDRÒMINES I ALTRES DEIXALLES

2007-07-03T15:27:00.000-07:00

A moltes poblacions osonenques està creixent la moda de deixar tot tipus d´andròmines al costat dels contenidors, neveres, sofàs, mobles de menjador, llits, cotxets infantils, rodes de vehicles i la cada vegada més creixent costum d´aparcar els carrets dels supermercats a les zones reservades pels contenidors.
De res serveixen els esforços que desde els municipis es fan per conscienciar a la població, de res serveixen les cada vegada més detallistes deixalleries, de res serveixen els serveis gratuïts de recollida de mobles vells… moltes vegades dóna la sensació que les campanyes de sensibilitazció són ben rebudes tantsols pels qui ja estan sensibilitzats i que un sector de la població fan orelles sordes i tanquen els ulls a les recomenacions per a un bon veinatge i una bona convivencia.
Donar una volta pels carrers de les poblacions, especialment al capvespre, es converteix en un exercici d´observació del que no s´ha de permetre, perqué veig difícil que la policia local de les poblacions no pugui enxampar a aquells que carregats a més no poder traslladen tot tipus d´andròmines fins als contenidors.
Tal i com deia un home d´edat ja avançada que, un vespre tot passejant, varem trobar i amb el que varem comentar aquest desmanec, “és més fácil que m´enxampin a mi amb alguna bossa involuntariament mal classificada de la recollida selectiva que a dos tios amb una nevera a l´esquena”, quina raó tenia el bon home.

UN CAFÈ SUBVENCIONAT

2007-07-03T15:22:00.000-07:00

Aviat hem creuré que la dita popular de que els polítics viuen allunyats de la societat pot ser realitat. Tant és així, tant visible ha estat l´anècdota d´en Zapatero, que tots els habitants d´aquest país ens hem adonat que hi han cafès de polítics i cafès de plebe.
Quan el president del govern va dir que un café costa 80 cèntims vaig pensar-me que haviem reculat en el temps, uns anys abans de l´euro unificador i alçista de preus, quan va donar la sensació, moltes vegades real de que cent pessetes pasaven a ser 1 euro.
El preu barat del cafè de les senyories del Congrès es per fer reflexionar, ni que sigui motivat per una “tonteria” que no hauria de tenir importància.
Està subvencionat el cafè del Congrès? Tenen algun tipus de descompte? Es de menys qualitat que el que ens bevem la resta de mortals? O potser era cafè malta?
La proporció del preu del cafè a la butxaca de ses senyories es doblament insultant per a la resta de contribuents, especialment per als mileuristes, cada vegada més majoritaris i hipotecats, comparat amb els representants del Congrés de sous entre 3.000 i 13.000 euros mensuals.

ACTORS PER UN DIA

2007-07-03T14:16:00.000-07:00

La setmana passada un gran nombre de persones varen passar pel càsting que es feia a la Universitat de Vic per seleccionar extres i actors secundaris per la pel·lícula sobre la vida del bandoler Joan de Serrallonga. Als osonencs ens agraden aquestes emocions i vam respondre a la crida dels productors de la película, a l´igual que varem fer fa uns anys amb “Libertarias” del director Vicente Aranda, i a l´igual que varem fer l´any 1982 amb el rodatge de la pel·lícula “Interior Rojo”, de l´osonenc Eugeni Anglada, amb actors del nivell de Charo López, Fernando Fernan Gómez i Enric Majó.
En el rodatge d´”Interior Rojo”, i amb 16 anys, vaig guanyar els meus primers diners treballant... d´extra. Recordo hores i hores en ple juliol, a la Plaça Catedral, sota un sol feridor i vestits d´hivern, i ja no parlem del disgust que es va emportar la meva mare quan aquell nen que amb la seva germana va anar a les 6 del matí cap a Vic per rodar la pel·lícula, va sortir de casa amb cabells llargs com sempre havia anat i vaig tornar rapat gairebé al zero per exigències del guió, tot i que tot el dia ens varen fer anar amb gorra.
El meu primer sou fou de 1.000 pessetes tot i que sols en varem cobrar 500, la resta mai les vaig veure. Coses de la vida.

TORNA, TORNA, SERRALLONGA

2007-06-21T15:46:00.000-07:00

Molt sovint en l´aparell musical del meu vehicle sol aparèixer el grup Esquirols. La cançó del “Torna, torna Serrallonga” és avui més vigent que mai, i seria bó que baixés del Collsacabra i de les Guilleries i s´escoltés arreu. Una cançó que per a molts és la lluita contra les extraccions d´urani, que amb la seva cantarella va unificar un crit contra els qui en aquells anys volien robar-nos les pedres. En aquests primers anys del segle XXI pot continuar tenint significat, la llengua pateix agressions, ens foraden Bracons per fer una via internacional de camions que creuaran per una de les poques zones verdes que ens queden, neixen polígons i carreteres, estem convertint la Plana de Vic en un tercer Vallès.... i encara a alguns els fa gràcia l´aparició d´estudis que assenyalen un creixement espectacular de la població en 20 anys i la conversió d´Osona en una prolongació o potser, com a mal menor, en un parc temàtic pels ciutadans de l´area metropolitana. Potser per tot això, la cançó d´en Serrallonga desperta vells però vigents records.

CAMINANT VORA EL RIU

2007-06-08T14:18:00.000-07:00

Aquest diumenge es celebra la tercera edició de la caminada “camí Vora Ter”, impulsada pel Grup de Defensa del Ter, amb un recorregut d´11 quilómetres entre Les Masies de Voltregà i Les Masies de Roda. Una caminada de la que trobareu informació detallada a la pàgina 15 d´aquesta edició.
Però el motiu d´aquestes ratlles no és tantsols la celebració d´aquesta caminada, sinó el fet de destacar la bona notícia, d´uns anys cap aquí, i a Catalunya, de la recuperació de les vores de riu com espais de lleure. Les ciutats i pobles cada vegada miren més al riu en lloc de viure d´esquena a ell, com anys enrera.
Fa unes setmanes, tot anant a Barcelona vaig poder contemplar el canvi radical que ha experimentat la llera del Bessòs, amb espais verds, cuidats, aptes per a tot tipus d´activitat d´esplai. Aquí tenim el Ter, el Méder i altres rieres que passen per les nostres poblacions. Ara sols cal que els camins més o menys aptes, moltes vegades amb obstacles i trams no enllaçats que uneixen les poblacions properes dins la ribera, creixin, millorin i puguin unir Roda de Ter amb Ripoll, o Vic amb Santa Eulalia, per posar dos exemples, uns camins aptes pel que vulgui anar a correr o amb bicicleta. El riu és vida i riquesa natural, cal aprofitar-la.

APARCAMENT AMB BARRERES

2007-06-01T14:20:00.000-07:00

D´uns anys cap aquí ha augmentat la sensibilització pel que fa al tema de les barreres arquitectòniques. Molts han estat els ajuntaments que han millorat l´accesibilitat a la via pública, han eliminat barreres arquitectòniques que es trobaven al vell mig de les aceres, ja sigui faroles, senyals, graons... i els llocs oficials i de cara al públic disposen de rampes i sistemes d´accés per a persones amb minusvalia, cadires de roda o sencillament mares i pares amb els cotxets dels petits de la casa.
Cada dia és més difícil de veure vehicles enfilats a les aceres, una pràctica que fa uns anys s´utilitzava i molt en els carrers més transitats o els més estrets, avui en dia la major presencia de policia local a les nostres localitats està impedint aquest fet.
A Vic però hi ha una taca en aquestes millores generalitzades, es tracta de l´aparcament soterrat de la Plaça Major. Una construcció de no fa pas excesivament gaires anys, que es va inaugurar sense complir els mínims elementals d´accesibilitat, i el més trist, tot continua igual, en ple 2007 sortir i entrar al parking soterrat és una autèntica aventura per les persones discapacitades o els pares i mares amb infants.
Un estudi fet l´any 2004 per l´ADFO i estudiants de Fisioteràpia de la Universitat de Vic ja assenyalaven la manca d´accesibilitat d´aquest parking.

DIUMENGE A VOTAR

2007-05-25T14:22:00.000-07:00

Aquest diumenge els ciutadans estem cridats a les urnes. Aquesta és una frase típica utilitzada des que en aquest país hi ha democracia. La cada vegada més creixent abstenció ha portat fins i tot a canviar el proper dilluns de segona Pasqua, que era festa, per dia laboral, no fos cas que la gent marxés de llarg cap de setmana, que aprofités els tres dies i deixés de costat el fet d´anar a votar a la seva població, un fet que sens dubte s´hagués produït i que hagués fet augmentar l´abstenció fins a límits probablement molt alts.
Els diaris, les televisions, les emisores de ràdio, aquesta setmana han tret resultats i més resultats d´enquestes, uns resultats que evidentment tantsols son orientatius i de vegades ni això, ja que el vot és secret i les enquestes no solen reflectir el vot ocult, tantsols el de les persones que tant els fa dir en veu alta a qui voten.
Les eleccions de diumenge són les que més haurien d´interessar a la població, ja que son les més directes, les més properes. Cada país comença a cada poble. Veurem doncs si aquest diumenge es recupera la preocupant línea creixent d´abstenció dels darrers temps.

TRET DE SORTIDA

2007-05-11T14:26:00.000-07:00

La campanya electoral amb tota la seva intensitat ja és aquí, des d´aquest dijous a les 12 de la nit els diferents candidats ja poden demanar el seu vot als ciutadans.
Les “quinieles” estan sobre la taula i la suma de les diferents opcions polítiques donen futurs consistoris d´un color o altre, o de diferents colors al mateix temps.
En aquests quinze dies de campanya es veurà de tot, desde far-play o joc net fins a jugades estratègiques que fregaran el mal gust. No tot s´hi val evidentment, però en algunes poblacions hi ha molt en joc i això pot portar a veure una campanya dura en els llocs on la majoria no està clara des d´un bon començament.
Convergència i Unió continuarà sent l´objectiu de les altres forçes polítiques, el famós tripartit es pot reeditar per tombar el convergents, ajudats per les “marques blanques” afins a idees d´esquerra, fet que suposarà que els convergents hagin de lluitar contra tres o quatre llistes disposades a ajuntar-se posteriorment al 27 de maig en algunes poblacions. Els ulls estaran centrats però a Vic i Manlleu, i especialment en els regidors que pugui treure Plataforma per Catalunya.
Un cop acabat l´escrutini del 27, pasarà com a la Generalitat i com a altres ajuntaments en les pasades eleccions, que la llista més votada no sigui la que governi, una operació dins la legalitat del sistema electoral vigent, però que crea un desànim en els electors, que no saben on anirà la intenció de la seva papereta.
Cal que d´una vegada per totes s´afronti en aquest país el debat del sistema electoral, si més no per no seguir alimentant el creixament de l´abstenció, que en general pot significar desencís, desilusió o llunyania dels afers polítics en la vida dels ciutadans.

LA PLAÇA DE MANLLEU

2007-04-26T14:30:00.000-07:00

El darrer ple municipal de Manlleu ha donat el tret de sortida al procés que portarà a la construcció d´un pàrquing soterrat a la Plaça Bernadí. Gairebé 300 plaçes d´aparcament que alliberaran almenys durant una temporada la pressió circulatoria pel que fa a places d´aparcament al centre de Manlleu, actualment en situació complicada. Aquesta és una bona notícia, l´espai de la plaça és gran i cal aprofitar-lo.
Peró la construcció del pàrquin soterrat portarà inevitablement el debat al carrer, no especialment sobre la necessitat o no de la seva construcció sinó més aviat de com quedarà la plaça un cop el parking estigui acabat.
Els manlleuencs de tota la vida debaten des dels anys 60, quan es va fer el disseny nou que ha arribat fins els nostres dies, sobre la plaça de terra i plena d´arbres que havia existit abans de les reformes o bé sobre la plaça més moderna, freda i elegant post anys 60. El debat sens dubte que serà animat, terra o marbre, font-sortidor central com en les fotos en blanc i negre o l´espectacular sortidor multicolor actual, arbres bancs i ombres o sol i quatre parterres ajardinats com ara.... ben mirat els dos estils de plaça han tingut el seu encant, han estat dues senyores places en quant a disseny, dignes d´una població com Manlleu, però ara potser caldrà fer foc nou i anar per una tercera postal, sigui quin sigui el disseny de ben segur que ampliarà encara més el debat.
Algunes persones grans de Manlleu diuen que a la Plaça Bernadí hi havia un refugi antiaeri, si existís seria bò que abans d´entrar les màquines a sac, i endur-se terra i pedres per endavant, es pogués treure a la llum, si més no per deixar-ne testimoni visual, ni que fós per uns pocs dies.

UNA SETMANA SANTA DIFERENT

2007-04-12T15:18:00.000-07:00

Diuen que la Setmana Santa és per desconectar. Qui pot o qui li agrada intenta marxar en aquests llargs dies d´oci, uns cap a la montanya, altres a la platja; ni que sigui a pendre l´aire de mar. D´altres es queden a fer bricolatge a casa i d´altres sencillament descansen. Les vacances de Setmana Santa són com una àrea de descans enmig del llarg viatge que és el camí entre les vacances de Nadal i les d´estiu, i més aquest any que ens han traslladat el dilluns festiu de Segona Pasqua per culpa de les eleccions.
Jo també he desconectat aquests dies, he desconectat de la vida diaria, dels ordinadors, de les presses, de la feina, de la televisió, fins i tot aquests dies no m´he calçat cap dia les espardenyes per anar a fer petits entrenaments per la Cursa de la Policia del mes de maig, ni he mirat com solo fer a diari els mapes del temps. He viscut els darrers dies en un auténtic núvol.
Aquests dies he dormit poc, molt poc, però mai m´havia quedat sense dormir amb tanta satisfacció, amb l´alegria de veure com una nova vida s´obre camí al món. En Biel, el petit de la familia ens va néixer aquest diumenge i aquestes, sens dubte, seran les vacances de Setmana Santa que més recordaré.

DIES NEGRES A L’EIX

2007-03-23T15:24:00.000-07:00

Divendres passat sortia publicat a Diari de Vic l´anunci que feia el president José Montilla referent a l´inici de les obres de desdoblament de l´Eix Transversal l´any 2008 i la seva finalització el 2010. Un dels arguments als que feia referència Montilla eren les nombroses peticions rebudes des dels Ajuntaments amb motiu de l´alt nombre d´accidents que s´hi produien.
Aquest crit dels ajuntaments i altres institucions, que compten amb el recolçament de gran part de la població que utilitza l´Eix, es varen fer més grans el mateix divendres, amb el greu accident entre quatre vehicles a l´alçada de Calldetenes, i varen tornar a resonar diumenge al vespre amb un nou accident, en aquest cas mortal, que va tallar la vida a una nena de quatre anys i a un home de 76.
El desdoblament és urgent però fins els 2010 en que estarà suposadament acabat és massa temps, no es pot esperar tant a fer un Eix més segur.
Calen mesures urgents per reduir els accidents, especialment els produïts per excés de velocitat i els produits per invasió de carril contrari. No podem estar quatre anys més amb degoteig constant i creixent de víctimes. És en situacions com aquestes en les que s´ha de veure la “cintura” i el grau de resposta dels qui tenen a les seves mans fer un Eix més segur.

UNA TELEVISIÓ FAMILIAR

2007-03-02T15:28:00.000-08:00

El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) han publicat la guia didàctica "Televisió i família: activitats per a debat". La guia pretén ser un instrument d'ajuda per als professionals de l'educació i les famílies que vulguin treballar conjuntament per tal que els infants aprenguin a fer un consum responsable de la televisió.
En aquesta guia s´aconsella saber triar els programes adients per als més petits, no tenir tot el dia la televisió encesa, comentar els programes amb els fills, ensenyar els menuts a tenir capacitat crítica devant el que veuen. Al mateix temps s´aconsella sobre no treure hores de son per mirar la televisió i es recomena encaminar els fills cap a altres formes de comunicació com son la premsa, la ràdio, el cinema o el teatre.
Tot això son molt bones intencions però en realitat a moltes famílies predomina el volum de la televisió sobre el volum de les converses familiars, predomina el deixar escoltar el que diuen a la “caixa tonta” per damunt del que parlen els petits mentres miren la tele, predomina la opció dels grans sobre la dels petits a l´hora de mirar certs programes de diferents canals...
Però el que més hauria de preocupar és sobretot la baixa qualitat de la televisió actual, la telebasura de molts programes, la violència innecessaria a moltes sèries i pel·lícules, els insults i “enormes problemes” que efímers personatges exposen als programes “del cor”, la intenció de dirigir el pensament dels més petits que tenen algunes series televisives de gran audiència, els informatius poc entenedors per als més petits i un munt de petits detalls farien més adient la televisió als menuts de la casa, un cop el nucli familiar haigi après a mirar la televisió conjuntament.

Quan no hauria de ser noticia

2007-02-23T15:30:00.000-08:00

Un lector fidel a Diari de Vic ens ha telefonat aquesta setmana per explicar amb indignació la poca importància que es va donar a la televisió pública catalana a l´acte que es va fer diumenge a Montserrat amb motiu de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana.
De l´acte s´en va parlar una bona estona als telenoticies pel rebombori que la presència d´un inofensiu termo va provocar, amb desallotjament de la basílica i els seus voltants davant el temor de que fos un artefacte explosiu.
El lector s´ha queixat de la parsimonia de la policia que va tardar 3 hores entre desallotjar-los, controlar i tancar el pas als centenars de participants a l´Acte de la Flama i als visitants que com cada diumenge visitaven el monestir.
Minuts i minuts de telenotícies es varen omplir amb la “bomba” del termo i es va pasar per alt un acte de reivindicació catalanista que havia congregat a importants personalitats del mon català, entre elles l´expresident de la Generalitat Jordi Pujol.
Cada vegada dona més la sensació de que les televisions públiques, en aquest cas l´autonòmica, es moguin més pel sensacionalisme que pels actes plens de contingut. La gran noticia de la “bomba” del termo oblidat probablement per un excursionista no hauria ni de sortir a les televisions, més que res per no crear falses alarmes i no donar idees a futurs graciosos. Entre “la bomba” i les “rabietes” de l´Eto´o es varen omplir els noticiaris de diumenge, quins grans maldecaps que té el país! Ben trist tot plegat, no us sembla?

Sense internet

2007-02-16T15:31:00.000-08:00

Aquest dimecres al matí molts usuaris d´internet de Vic vivien una situació d´aturada, era impossible accedir a moltes pàgines web i els e-mails no funcionaven.
La vida a molts despatxos semblava aturada, la dependència de les tecnologies fa que quan es produeixen averies generalitzades d´aquest tipus es tingui una sensació de buit.
Moltes vegades no donem importància a les coses tecnològiques habituals de cada dia, peró si ens aturem a pensar, la nostra vida laboral rep una sotregada a la més mínima que ens falla la xarxa de telefons mòvils o internet, és tal la dependència que en tots els sectors es té d´aquests avenços que sense ells ens es dificil de treballar.
La que hi ha sortit guanyant es Telefònica, les trucades de queixa que li dirigien els abonats, les trucades que rebien els servidors d´internet, les trucades als amics, a les empreses amigues demanant si tenien o no línia, la mobilització per saber si tantsols era a un mateix que s´havia quedat bloquejat eren constants.
Si a més d´internet arriba a fallar la cobertura dels mòbils la situació hauria estat de caos. Estem en mans de la tecnologia, sense cap mena de dubte.

PREMIS DE RECERCA

2007-02-09T15:33:00.000-08:00

D’uns anys cap aquí s´està extenent a les poblacions osonenques i en general de Catalunya, la instauració de Premis de Recerca, convocats pels ajuntaments i que pretenen ajudar a recuperar la história local o a conéixer més aspectes de la vida a les poblacions.
Torelló, Manlleu, Sant Hipòlit son algunes de les poblacions osonenques que ja comten amb premis consolidats. Dels treballs que s´hi presenten en surten autèntiques referències que de ben segur serviran per a futures generacions. Incentivar als estudiants, llicenciats o a aquelles persones que sempre han volgut saber quelcom més del lloc on viuen és un instrument per recuperar la memória histórica i coneixer amb detall aspectes que normalment no aprofundits en els llibres d´història local.
Un altre aspecte positiu per la identitat de les poblacions son els tallers de recuperació fotogràfica, com els que s´han fet a Manlleu i Roda de Ter, una activitat on les persones amb arrels a la població, aporten per classificar les velles fotografies dels avis, que moltes vegades si no estan descuidades a les golfes poc els en falta.

UN MAL EXEMPLE

2007-02-02T15:36:00.000-08:00

Els qui varem asistir al deplorable espectacle de dilluns passat a la Sala de Plens de l´Ajuntament de Vic varem poder presenciar allò que no ha de ser mai un ple municipal.
Les idees de cada partit poden ser més o menys raonables, més o menys defensables, encertades o no encertades, siguin d´esquerres, de dretes o del centre, però si es defensen des del diàleg, des de l´educació, entren dins el joc democràtic. L´espectacle viscut en els darrers moments del ple de dilluns ha trascendit de l´àmbit local i perjudiquen seriosament la imatge externa de la capital osonenca.
El foc creuat que s´estava vivint durant les diferents intervencions del ple (i no només pel tema de prohibir vestir burka pels carrers de la ciutat) no feien esperar res de bò, tal i com va succeir als darrers moments de la sessió, a l´entrar amb el tema de la moció presentada per la Plataforma per Catalunya.
El més trist del cas és que de tots els temes importants per la ciutat que es varen debatre en el ple (diguem-ne pressupostos, projecte executiu del nou complex cultural, millora de la Rambla dels Montcada...) tot aixó ha quedat difuminat i tapat per la picabaralla i la imatge gens agradable dels insults entre regidors.

ANTISISTEMA AMB COTXE OFICIAL

2007-01-26T15:39:00.000-08:00

Les declaracions d´Imma Mayol dient que estava moralment més a prop dels ocupes que del Sistema han encetat una tempesta domèstica dins l´àmbit polític català.
De vegades un no arriba a entendre les contrarietats del que es diu i el que es pensa, del que es diu i el que es fa, del que un és i el que un demostra, de com som i com aparentem ser... en política i en tots els aspectes de la vida.
El Sistema actual, el que sembla que la senyora Mayol no entén massa, és el que li permet anar amb cotxe oficial, amb xofer privat, guanyar uns sous allunyats de la majoria de treballadors.... el Sistema actual al meu entendre és el que li ha permès ser on és, a ella i als qui governen. No tinc clar però si en pla benefactor podria deixar-los viure a la seva segona residencia, si en té i no la utilitza.
Declaracions com les que va fer fan un flac favor a una part de la societat que ella com a representant electe també representa, als joves que lluiten i s´endeuten per tenir al cap de molts anys una vivenda digne. Al mateix temps tampoc ajuda gens a les forces de seguretat que setmana sí, setmana també, han de desallotjar vivendes ocupades ilegalment, vivendes que agradi o no tenen propietari. Coses del Sistema.